Núria Freixa i Domènech


Núria Freixa i Domènech va néixer a Manlleu, Osona, establint la seva residència a Tarragona, on exerceix de mestra.

Des de jove mostra interès pel teatre i la literatura satisfent aquestes inquietuds al poble i a l’escola, participant més tard a diversos tallers d’escriptura creativa a Barcelona amb Zulema Moret, d’altres a distància, i per un petit espai de temps a l’escola de lletres de Tarragona.

El 2002 entra a formar part de la CIA de teatre “45 RPM”, dirigida per Vicenç Cañón, que posa en escena obres de creació pròpia reflectint situacions de la vida quotidiana amb sentit de l’humor. Es forja dia a dia dalt de l’escena trepitjant escenaris diversos i conectant amb públics plurals.
Ha representat:
“Dones,dones,dones”
“Carrer de les petxines,14”(Premi al públic, 6ena mostra de teatre de Tamarite de la Litera,Osca. Seleccionada el 2008 per la mostra de Teatre al Carrer de Tàrrega).
“Qui ho havia de dir”
“Teatru”
Ha dut a terme accions de carrer, lectures, esquetxos diversos, cloenda de les jornades 6/12, de Jaume Cela, a la UAB de Bellaterra, colaboracions d’àmbit social…

El 2006 sent la necessitat d’abocar-se de nou cap a l’escriptura, creant l’obra teatral inèdita:”Sopars d’estiu” i ampliant el seu recull poètic.

Participa en el curtmetratge: “La flor del final”, dins el concurs de curtmetratges “Július 2006”a la ciutat de Vic, sota la direcció de Xef Vila.


Durant la tardor de 2007 interpreta, juntament amb Coia Valls, amb l’acompanyament musical de Miguel Angel Marín, una mostra de l’obra poètica: “Qui ha mort una poeta”de Cinta Mulet, al bar: “la Cantonada”, dins les activitats de”la Tardor Literària” de Tarragona.






Participa en la lectura poètica del poemari: "Eròtiques i Despentinades"
Cent anys de poesia en veu de dona, d'Encarna Sant Celoni. Ed: Arola.
Casa Canals de Tarragona, maig de 2.009.


Núria Freixa participant en el esquetx "Ten Fe (amb la RENFE)", de l'obra: "Qui ho havia de dir!! "de la companyia 45 R.P.M (2004)
Interpreta fragments del llibre d'Araceli Bruch: "Em sento estafada" a Manlleu, el mes de juny de 2010

2 comentaris:

g.g. ha dit...

Núria,
estás "estupenda". Al final si que t'hauré de contractar per alguna obra.
Petons.

g.g.

Núria ha dit...

I finalment, m'has llogat...Ptns